sabato 23 dicembre 2006

Ål gugnìn (5).

Lå tèstå dål gugnìn (fot da wikipedia).

E dóncå, finisùmå då cüntà 'd quånd unå vòltå ås måsàvå ål gugnìn inti nòs curt, citåndå cul ch'l'à scrit ål Càrlo Årigón intål sò lìbår, tårméntå intérésånt. "I stågión dål påišån" (Édisión Clémàtis, Vigévån, 2000).

Unå vòltå tåcà sü 'l gugnìn intlå picå e tirà fö lå sò visìgå cun unå quai curtlà, fåndås iütà då du dòn, "ål måsulàr ål måtìvå unå cóncå å l'åltåså giüstå  e ågh fàvå drucà déntår  tüt i intériùr dål gugnìn...Gh'érå sémpår du dòn pràtich å fa pulìd e å spårtì dål gras i büšåch, ch'i gnìvån pö tåià å lå lungåså giüstå...Ål måsulàr l'åndàvå åvånti, ciåmåndå un sidlón d'àquå tiépidå indùå ål låvàvå bén fidi, cör e pulmón ch'i érån stai tirà fö int'ùnå vòltå sùlå...Pö l'åndàvå åvånti å duèr lå béstiå fénå å rivà å lå tèstå, d'indùå ål tiràvå fö lå lénguå...Quånd lå pånså l'erå tütå duèrtå, ål cuminciàvå å tåià dådrérå, drubåndå lå måsölå e lå sgü dål måni cürt, e dòp pòch témp råstàvån tåcà sü i du métà...". Dòp åvéi bšà, i dü mès gugnin i gnìvån purtà in ca in spàlå. "Nüm e 'l måsulàr s'éråm åndài dåcòrdi che primå 'd sìrå ål gugnìn ål duivå vès trai å tòch. Difàti, primå då snà i du métà i gnìvån prìmå vòt tòch, pö sådås e pö tåntå tòch, divìs pår quålità dlå càrån....Lå måténå ådrérå, cuminciåndå tårméntå pråst, quånd gh'érå åncù scür, ås dàvå ål vìå å lå vérå cérimòniå di sålàm fai sü in ca...".

Må ièn püsè 'd quàtr'ur e m'è gnü vöiå då fam un sànguis...Induinè cun che ròbå...


Versión in itåliån:

E dunque, finiamo di raccontare di quando una volta si macellava

il maiale nei nostri cortili, citando quanto scritto da Carlo Arrigone nel suo libro, assai interessante, "Le stagioni del contadino" (Edizioni Clematis, Vigevano, 2000).

Una volta appeso il maiale sulla picca ed estratto la sua vescica con qualche colpo di coltello, facendosi aiutare da due donne, "...il norcino posizionava una conca all'altezza giusta e in essa faceva cadere tutte le interiora del maiale...C'erano sempre due donne pratiche a pulire e a liberare dal grasso le budella, che venivano poi tagliate a lunghezza giusta...Il norcino procedeva, chiedendo un grosso secchio d'acqua tiepida dove lavava accuratamente fegato, cuore e polmoni, che erano stati asportati in un sol pezzo....Poi continuava ad aprire l'animale fino a raggiungere la testa, dalla quale estraeva la lingua...Quando la pancia era tutta aperta, cominciava a sezionare posteriormente, aiutandosi col mazzuolo e l'accetta a manico corto, e dopo poco tempo rimanevano appese le due metà...". Dopo averli pesati, i due mezzi maiali venivano portati in casa in spalla. "Fra noi e il norcino c'era l'accordo che prima di sera il maiale doveva essere sezionato. Infatti, prima di cena, le due metà diventavano prima otto pezzi,  poi sedici e poi tanti pezzi, divisi per qualità di carne...Il mattino seguente, cominciando molto presto, quando era ancora buio, si dava inizio al vero rito dei salami fatti in casa...".

Ma sono le sedici passate e mi è venuta voglia di farmi un panino...Indovinate con che cosa...

R. M.

2 commenti: