Dumån ål sårà ål 150° ånivérsàri 'd lå mòrt dål puétå rumån Giüšèp Giuåchìn Bèli (21 dicémbår dål 1863). Pår l'ucåšión, un àltår di sò sunåt ch'ö trådùt int ål nòs diålåt: "I suldà bón", då lå préšéntåsión dål lìbår-cd "Belli in Lomellina".
I du vérsión:
1268. Li sordati
bboni.
Subbito c’1un Zovrano de la terra crede c’un antro j’abbi tocco un fico2, disce ar popolo suo: “Tu sei nimmico der tale o dder tar re; ffàjje la guerra.” E er popolo, pe sfugge3 la galerra o cquarc’antra grazzietta che nnun dico, pijja lo schioppo, e vviaggia com’un prico che spedischino in Francia o in Inghirterra. Ccusì, pe li crapicci d’una corte ste pecore aritorneno a la stalla co mmezza testa e cco le gamme storte. E cco le vite sce se ggiuca4 a ppalla, come quela5 puttana de la morte nun vienissi da lei6 senza scercalla. 23 maggio 1834
1. Appena che. 2. gli abbia toccato un fico (un nonnulla).
3. per sfuggire. 4. ci si giuoca. 5. come se quella. 6. non venisse da sé.
|
71. I suldà bón.
’Pénå che un suvrån ‘d lå nòså tèrå ’l crådå che un àltår ågh àbiå tucà un figh, ågh dìšå ål sò pòpul: “Cul là ’l è un tò némìš: fågh un pò lå guèrå”. E ‘l pòpul, pår nò finì in gålérå ò mågàri ådritürå impicà, ål pìå ål s-ciòp e ål lå fån viågià me ‘n pach in Frånciå ò in Inghiltèrå. E insì, pår di cåprìsi tåntå fòrt sti båc i vénn indré å lå sò stàlå cun mèšå tèstå e cun i gåmb (å) stòrt. E cun lå vìtå ås giögå å bàlå, tån’ me se cùlå putànå åd lå mòrt lå gnis nò dåpårlé sénså ciårcàlå. 5 génàr 2012 |
Nessun commento:
Posta un commento